El Santos i l’Ana es queden a casa

Aquesta setmana passada hem tingut motius per alegrar-nos a la PAHC. La mobilització d’un centenar de membres de la nostra plataforma així com d’altres plataformes i col·lectius ha aconseguit que Banca Cívica no faci fora l’Ana i el Santos de casa seva.
La pressió popular ha fet que l’entitat acceptés que les afectades poguessin seguir vivint a la seva casa en règim de lloguer social un cop es faci efectiva la dació en pagament.
El banc, fins just abans de l’acció havia mantingut en tot moment que el lloguer social estava fora de tota negociació.

Aquest resultat demostra, un cop més, que la lluita ens dóna allò que la banca ens pren. Que la pressió directa als bancs és una de les nostres principals eines i la més efectiva.

Aquesta victòria, a més, és especialment emotiva per a tots els membres de la PAHC de Sabadell ja que l’Ana i el Santos havien demostrat, amb la seva participació dia a dia, el seu compromís, la seva solidaritat i la seva tenacitat. És per això que ens alegrem que no hagin de marxar d’una casa que, per justícia, és ben seva.

Tot així la victòria ens deixa un regust agredolç. El cas del Santos i l’Ana és especialment punyent ja que el procés d’execució no es va iniciar per la seva hipoteca sinó per haver volgut ajudar al seu fill a comprar-se una casa. Per poder pagar el seu pis el fill del Santos i l’Ana va haver de demanar, no una, sino dues hipoteques. Una d’elles sobre l’habitatge que comprava i l’altra sobre la casa, ja pagada, dels seus pares. Al no poder fer front a la quota el fill es va vendre el pis, però només va poder saldar part del deute quedant per pagar la meitat que requeia sobre el pis de l’Ana i el Santos. Va ser llavors quan el banc va intentar que el Santos i l’Ana paguessin, si calia, amb el seu pis. És a dir, que per haver volgut tenir accés a un dret fonamental com és l’habitatge el banc volia deixar al carrer dues famílies.
Tot un recull de males práctiques i d’enganys bancaris que fan que, l’alegria que sentim perquè les nostres companyes respiren tranquiles, no sigui complerta ja que l’Ana i el Santos hauran d’entregar la seva casa, pagada des de fa ja vint anys, en dació i pagar, des de llavors, un lloguer de 150€ al banc.

Això fa palès fins a quin punt són injustes les accions dels bancs i fins a quin punt és necessària la nostra lluita.
Aquesta noticia, pel seu gran interès humà ha cridat l’atenció de molts mitjans.
N’enllacem uns quants a continuació:

vilaweb
la vanguardia
el mundo
rtve (minut 42:58)
tv3