Fi de les negociacions entre bancs i l’ajuntament

Després de molt de temps esperant l’Ajuntament de Sabadell ens ha comunicat que les seves negociacions amb els bancs, per tal que aquests cedissin el seu parc d’habitatges per a ser gestionat pel consistori, han conclòs amb la negativa de les diferents entitats.

En una roda de premsa el passat mes d’abril  l’ajuntament va fer palès la seva mancança de pisos per tal de fer front a la situació d’emergència social que viu la ciutat i va enviar una proposta als bancs en la que els instava a negociar la possibilitat que aquestes entitats cedissin els seus pisos buits per a gestionar-los sota lloguer social per part de l’ajuntament. Des d’un inici Banc Santander i Nova Caixa Galicia es van negar a participar d’aquesta taula de negociacions, mentre la resta d’entitats bancàries presents a Sabadell es van sumar a les negociacions.

Des de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i la Crisi de Sabadell no esperàvem que aquestes reunions fossin una solució al problema, però ens sentim decepcionades davant una negativa tan rotunda. Expressem la nostra disconformitat amb la postura adoptada per les entitats, amb la que de nou se’ns demostra que la nostra lluita constant és absolutament necessària perquè sense la pressió que exercim als bancs aquests no responen. Davant de les constants negatives de bancs i caixes sentim les nostres activitats més legitimades i continuarem la feina tal i com l’estem fent, pressionant entitats i a l’administració.

També tenim crítica cap a l’ajuntament, qui creiem que ha d’actuar més fermament i prendre una postura més bel·ligerant per aconseguir els propòsits que planteja. Els resultats que obté la PAH són fruit de la pressió diària i continuada i creiem que aquest paper l’hauria de desenvolupar també l’ajuntament.

Ens preguntem també quina es la funció de l’ajuntament i quin es el seu lloc davant de la població de Sabadell si la única negociació possible amb els bancs es redueix a demanar a aquests últims “caritat” i en cas de negativa de les entitats no fan res més que ressignar-se.

Si això fos tot ja seria greu, descobrir que l’ajuntament és impotent davant els interessos privats, però és que a més, recentment, ens hem sentit profundament enganyats per l’ajuntament quan aquest va dir que intercediria en favor d’una família per evitar un desnonament i vam descobrir, en l’últim moment, que ni tant sols s’havia produït una trucada des del govern municipal cap a la propietat, com ens havien dit.
Ens preguntem doncs, quanta esma ha dedicat l’ajuntament en aquesta negociació i si la va iniciar només per quedar bé o fer-nos callar.

Sigui com sigui, la nostra resposta serà la mateixa. Més lluita als carrers. Nosaltres no tolerarem que cap companya es quedi al carrer i no acceptarem una resposta negativa dels bancs.