Exigim solucions polítiques al problema d’habitatge i la fi de la persecució política

Des de la PAHC volem valorar aquesta primera setmana de la ocupació del bloc de Gràcia.

La primera família ja està instal·lada al pis i d’altres faran la seva mudança en menys d’una setmana. Aquest dimecres passat, en la nostra assemblea, vam valorar els diferents casos i vam veure que les necessitats d’habitatge de les famílies de l’assemblea eren encara més urgents del que havíem estimat en les setmanes que van precedir l’ocupació.
Calculem que durant un mes s’instal·laran un mínim de deu famílies.
És per això que sabem que un bloc, per molt que sigui gran com el del barri de gràcia, no serà suficient. La crisi sistèmica que patim té un impacte gravíssim i ho podem veure en la setantena de persones que van venir per primer cop a la PAH de Sabadell aquest dimecres o les més de dos centes cinquanta que setmana rere setmana.
És per això que seguirem ocupant. Tres edificis a Sabadell són tres victòries a l’absurd de tenir cases buides amb gent al carrer. Són tres victòries, però són només un inici.
Aprofitem aquest comunicat per demanar una solució profunda que impliqui bancs i administracions. Volem solucions permanents, legals i amb totes les seguretats per totes i cada una de les famílies que han perdut o estan en risc de perdre el seu habitatge.

A més de les dificultats que suposa ocupar per a les famílies directament implicades en la ocupació ens trobem també que el conjunt de la PAHC es veu atacada per la repressió i com ja dèiem a l’endemà de la ocupació les tres companyes que havien mediat amb els mossos van ser imputades d’un delicte de resistència i desobediència.

En aquest front hem constatat que els mesos de lluita han empès lentament els diferents actors socials cap a postures més coherents amb la situació real que es viu a la ciutat i l’estat.
Hem descobert, per exemple, que el jutge ha desestimat tramitar les imputacions com a delictes i les ha tramitat com a falta. A més des dels jutjats ens han assegurat que el bloc no patirà un desnonament exprés ja que “no es poden deixar famílies al carrer”.
Si ajuntem aquest posicionament favorable del poder judicial local amb les declaracions que la regidora d’habitatge de Sabadell va fer als matins de TV3 en que reconeixia que l’ajuntament no te més recursos per assistir les famílies de la ciutat que perden la casa a i que, per tant, en molts casos la PAH podia oferir solucions allà on l’ajuntament no arribava.
Comprovem doncs que la PAH és un exemple de societat civil auto-organitzada per garantir els seus drets allà on els poders públics, per falta de voluntat política o per veure’s lligats de mans i peus pels bancs, no poden.

Tot i que considerem, doncs, que la lluita ens dona la raó també veiem, en la diferencia de tracte entre els jutjats i els mossos, que els mossos actuen no com a garants neutrals de l’estat de dret sinó com una policia política amb intenció criminalitzadora.

No fem aquesta acusació a la lleugera ja que no només ens hem trobat múltiples vegades en el cas de ser imputades amb càrrecs inflats pels mossos, que no responen a una valoració acorde amb la llei dels fets, sinó que a més en el cas de les tres persones imputades per negociar amb els mossos durant la ocupació ens vam trobar que les citacions a declarar les van entregar agents uniformats al domicili de les imputades amb la clara intenció d’intimidar-nos.

Està clar doncs que el que intenten aquestes mesures és espantar-nos i frenar la nostra lluita. En cap cas ho aconseguiran.

A més, la Generalitat, a través del seu departament d’habitatge, considera la PAH com un interlocutor vàlid i ha reconegut en diverses ocasions “no poder fer res més” i “no tenir competències”. Aquest discurs victimista i que intenta justificar la inacció de la generalitat buscant enemics externs xoca frontalment amb la persecució real i directa a la que ens sotmet interior.

Exigim dons a la Generalitat que arribi “fins allà on permet la llei i una mica més” per defensar el poble d’aquesta estafa. Nosaltres no dubtarem en assenyalar la generalitat com a responsable de la situació actual si no ho fa. El problema, està clar, no és de competències sinó de falta de voluntat política.

Ho repetim, falta la voluntat política que garantitzi els drets de la població. Les diferents administracions han de triar si estan amb els bancs o amb el poble. Mentre no triïn correctament seguirem auto-garantint els nostres drets.