El conjunt de mesures en matèria d’habitatge impulsades per l’Ajuntament són del tot insuficients

Exigim més valentia política al govern municipal

Davant la presentació pública per part de l’Ajuntament de Sabadell del document “La política municipal d’Habitatge: Accions i estratègies prioritàries en el context actual” que, segons el Govern Municipal, hauria de fer modificacions el que es definia en el “Pla Local de l’Habitatge de Sabadell 2008-2014” fruit del canvi de conjuntura, des de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i la Crisi de Sabadell constatem la seva evident insuficiència i la seva manca de valentia política per fer front a una situació que exigeix un major compromís per part de l’Administració Municipal.

Les línies generals que exposa el document, que en cap cas respon a un “Pla de Xoc” t en matèria d’habitatge (malgrat sigui aquesta la narrativa mediàtica que s’ha intentat difondre) es podrien resumir en:

  • Una lleugera baixada dels preus de l’Habitatge de Protecció Oficial i un lleuger augment dels habitatges d’emergència els casos d’exclusió residencial severa, que en termes quantitatius és del tot insuficient per paliar els problemes presents però que, a més, torna a oblidar cap tipus de previsió futura per afrontar una problemàtica que no para de créixer.
  • Incentivació del lloguer en detriment de la compra.
  • Intent de minimització del conflicte social als barris amb més problemes socials derivats de la manca d’habitatge.

Tanmateix, des de la PAHC valorem que aquestes mesures no es poden vendre com una solució integral a la situació d’exclusió residencial i social en la que es troben milers de famílies de la nostra ciutat, sinó com a simples pedaços, en continuïtat amb les mesures fins ara dutes a terme pel Consistori i que s’han mostrat del tot insuficients per fer front a l’excepcional situació que vivim. Són mesures del tot insuficients -igual que la seva dotació pressupostària- que seguiran deixant famílies al carrer o a vivint en infrahabitatges.

La situació a la ciutat, com a la resta del país, és límit, amb un atur estructural proper al 30% i amb un augment exponencial de les persones que ja no reben cap prestació (el 45% a Sabadell) i que per tant no tenen cap mena d’ingrés, fet que constatem a les nostres assemblees, on cada setmana arriben una mitjana de 30 famílies amb greus problemes habitacionals davant dels quals Serveis Socials no està aportant cap solució. Un cop s’aprovi l’esmentat pla, estem en condicions d’afirmar que això no canviarà en absolut, perquè un lleuger augment de les prestacions conjuntarals d’emergència no planteja cap solució definitiva per cap afectat, que segueix trobant únicament i exclusivament en la lluita amb la PAH solucions estables i compromeses amb enfrontar la problemàtica i els seus culpables.

Ens hem cansat de dir que aquesta és una problemàtica que exigeix respostes i actuacions valentes per part de les administracions. Ja no valen pedaços, són imprescindibles compromisos ferms i sense matisos amb les classes populars víctimes d’aquesta crisi. Ho diem des de fa dos anys, i ho tornem a repetir, l’Ajuntament ha d’escollir entre satisfer les necessitats de la seva ciutadania o servir als interessos de les entitats financeres. No hi ha terme mig. I malauradament, aquesta proposta municipal resta molt lluny de la imprescindible valentia necessària.

Mesures concretes

(1) En aquest sentit, la mesura -per exemple- que preveu aconseguir tan sols 50 habitatges cedits per part d’entitats financeres en 3 anys resulta ridícula donada l’absoluta mancança de pisos d’emergència i lloguer social que té l’Ajuntament en contraposició amb les necessitats objectives de centenars de famílies de la ciutat, i més si tenim en compte que des de la campanya d’Obra Social, la PAHC, mitjançant la desobediència, ja ha aconseguit alliberar la mateixa quantitat d’habitatges. Cal que l’Ajuntament actuï de forma ferma i decidida contra les entitats financeres que segueixen desnonant famílies i negant-los la dació en pagament i el lloguer social al mateix temps que es nega a cedir pisos buits per destinar-los al parc públic d’habitatge. Engegant campanyes de desprestigi i assenyalament de les entitats en qüestió o retirant els comptes que tingui en aquestes.

(2) Una altra de les mesures que acaba convertint-se en paper mullat és el suposat augment d’un 50% de l’IBI dels pisos buits que contempla aquest Pla, donat que l’Ajuntament s’escuda en una manca de reglamentació estatal sobre habitatges buits per tal de no acabar aplicant-la. El principal partit de l’oposició al Congrés Espanyol no té cap mecanisme de pressió perquè aquesta mesura pugui aplicar-se d’una vegada per totes com venim reclamant des de fa anys? Amb l’excusa del sostre competencial, les administracions es passen les unes a les altres la pilota i n’estem fins els nassos.

(3) Mentrestant, els tres nuclis d’habitatges municipals que es preveuen rehabilitar per destinar-los al fons d’emergència (dos d’ells a Can Puiggener i l’altre a Ca n’Oriac), es troben des de fa anys en ruïnes. Des de la PAHC demanem que, tal i com algunes organitzacions i entitat ja havien proposat anteriorment, l’edifici del Carrer Campoamor propietat d’Incasòl i l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil, també es destinin a habitatges socials i d’emergència. Més imaginació i valentia, i menys gestió de la misèria.

(4) Des de la PAHC també exigim a l’Ajuntament que garanteixi els subministraments d’aigua i llum dels pisos recuperats de la ciutat per famílies individualment, així com dels blocs alliberats de l’Obra Social de la PAHC.

(5) Fem nostra també la proposta plantejada per la FAV d’apostar pel cooperativisme facilitant pràctiques de dret d’ús mitjançant arrendaments i impulsant fórmules com la de cessió del sòl per tal que les cooperatives puguin promocionar habitatges a un preu social.