El Bloc Salt i l’Obra Social de la PAH

El Bloc propietat del Banc Dolent (SAREB) per la PAH Girona a Salt no és un bolet. No és cap excepció. És un dels 15 blocs recuperats fins ara per la campanya estatal “Obra Social la PAH”, la pràctica totalitat dels quals ocupats al principat per PAH catalanes. Vam decidir impulsar aquesta campanya al constatar que (1) milers de famílies no estaven trobant cap solució (cap ni una) a través de les administracions públiques -ni les empreses públiques locals d’habitatge ni la Generalitat té prou pisos d’emergència social per fer front a l’allau de famílies que no tenen ja cap ingrés o els seus ingressos no els permeten optar a cap pis de protecció- i (2) això està passant mentre després que l’estat espanyol hagi decidit tornar a invertir centenars de milions de diners públics en rescatar la banca, comprar pisos a entitats rescatades i deixar-los tancats a través d’aquest instrument financer diabòlic que és la SAREB.

Una pinzellada sobre el banc dolent: cal recordar que no només el 45% del capital inicial a la SAREB és públic perquè s’ha injectat via FROB, sinó que els sinó que aquest capital inicial només és el 2% dels 55.000 milions que han calgut per comprar les desenes de milers d’actius dels bancs que han fet fallida (la majoria dels quals pisos buits). El 98% restant s’ha comprat via endeutament amb la garantia de l’estat, és a dir, amb deute públic. Un robatori en tota regla, perquè a més els pisos no estan a disposició de les administracions sinó tancats i buits o a l’espera que algun fons voltor internacional els vulgui comprar, prioritzant-se la rendibilitat (a 15 anys!) de la inversió i no la funció social dels pisos.

I com que el bloc de Salt no és una excepció, la Generalitat no pot afrontar el reallotjament imposat pel Tribunal d’Estrasburg dels Drets Humans -sí, hem hagut d’arribar al TEDH perquè se’ns fes cas- com un pedaç. La PAH exigeix des de fa temps al govern i a la Conselleria i Secretaria d’Habitatge que reconegui públicament que no pot afrontar l’emergència habitacional que vivim sense els pisos de la SAREB i la banca fallida, i el govern català no vol fer-ho. Podrà reallotjar les 700 persones allotjades en pisos recuperats per la PAH el govern? No. Permetrà que 15.000 pisos de la SAREB comprats amb diners públics estiguin buits i deteriorant-se mentre l’administració no pot garantir el dret a l’habitatge dels ciutadans de Catalunya? Sembla que sí. Patètic. Que CiU i la seva crossa parlamentària, ERC, s’ho facin mirar. Perquè ser sobiranista és també defensar els interessos de tots davant l’estat, i en aquest cas enfrontar-se a la SAREB, i no només onejar una bandera.