EDITAT: canvi de lloc — Primer Festival SónPAHC

EDITAT:

Canvi de lloc per pluja: Espail Tolrà, Carrer Portugal 2 Castellar del Vallès

Més info sobre el canvi de lloc aquí

Reserva’t el 26 i 27 d’octubre! Mireu quin cartelón!
Arriba el 1r festival solidari a Volem la Caserna amb Obra Social de la PAH per ajudar a les veïnes del bloc de Guillem Agulló de #Sabadell a pagar les caucions q els hi demanen per poder tenir veu al judici i aturar el desnonament.
No hi falteu!
#SeVaAliar #Sónpahc18
Continua la lectura de EDITAT: canvi de lloc — Primer Festival SónPAHC

Roda de premsa de la PAH per a denunciar que els protocols de serveis socials són insuficients

El passat divendres des de la PAH de Sabadell vam fer una roda de premsa per a denunciar que l’ajuntament no dona solució a l’emergència habitacional i que els protocols actuals de serveis socials no garanteixen que, a Sabadell, no hi hagi gent dormint al carrer.

Podeu llegir la nostra nota de premsa aquí i el recull de notícies a continuació:

iSabadell: La PAH reclama que no s’expulsi dels allotjaments d’emergència als afectats per l’emergència habitacional

Nació digital: La PAHC reitera que no es dona «alternativa viable» a l’emergència habitacional

Radio Sabadell: La PAH denuncia pressions dels Serveis Socials a persones en situació d’emergència residencial

PROU MUNTATGES POLICIALS: SARA I OMAR ABSOLUCIÓ

La de la Sara i l’Omar és una història de lluita i resistència; i una història, també, de frau, connivència i abusos de poder per part dels Mossos d’Esquadra i Unión de Créditos Inmobiliarios (UCI).

Comencem pels fets: era una nit de febrer del 2015, i la Sara i l’Omar entraven a okupar un pis d’Unión de Créditos Inmobiliarios (UCI). Feia una temporada que, sense ingressos i sense poder fer front al pagament del lloguer, l’okupació se’ls presentava com l’única alternativa viable. El que la parella no podia imaginar de cap manera és que els Mossos d’Esquadra, a l’hora d’identificar-los, s’extralimitarien en les seves funcions fins al punt d’acabar-los desallotjant per la força sota el pretext que en realitat el matrimoni no estava okupant l’habitatge sinó duent-hi a terme un robatori. Ni el fet que el pis portés anys abandonat, ni que la criatura de la parella -llavors en període de lactància- estigués malalta, va fer que la policia reconsiderés la seva actuació. La veritat, no ens estranya: l’operació, de tot menys garantista, no es tractava més que d’un nou episodi de racisme i classisme policial.

Gràcies a una concentració ràpidament organitzada per la PAHC de Sabadell la família només va haver de passar una nit a comissaria. Ja aleshores vam denunciar públicament els fets: era i és intolerable i innecessari legalment fer passar la nit a comissaria a una parella amb un nadó; i sospitem que si no hagués estat per la nostra pressió els hagués acabat caient una segona nit, de regal.

Per si aquesta actuació desproporcionada no fos prou, UCI ha apostat per seguir engreixant el muntatge policial, fins al punt de denunciar el matrimoni, i de treure’s de la màniga una persona que al·lega que tenia coses al pis (insistim: un habitatge abandonat des de feia anys) que la parella li hauria robat. Així doncs, ara mateix la Sara i l’Omar, només per haver lluitat per fer efectiu el dret a l’habitatge s’enfronten ara a una denúncia penal, absurda i fabulosa.

Dimarts 13 ens concentrarem davant Jutjats a les 11 del matí, per traslladar tot el nostre caliu i la nostra estima a les companyes injustament acusades, i per denunciar aquesta pràctica connivent en la fraudulència per part d’UCI i els Mossos d’Esquadra. No contents amb que l’habitatge no sigui un dret bàsic, sinó una mercaderia; no contents amb que les lleis protegeixin abans els grans tenidors que els ciutadans; UCI i els Mossos implicats en l’actuació decideixen prendre’s la justícia pel seu compte i castigar, encara més virulentament del que ho faria la llei, una família pel sol fet d’intentar-se procurar un sostre i una llar.

Encara que tot plegat acabi en absolució, a la Sara i a l’Omar ja ningú els traurà els mesos d’angoixa i incertesa. I encara ens preguntem: quants casos d’aquesta mena ocorren a casa nostra i no arriben a les nostres oïdes? És per tot això que tornem a insistir: les de baix tenim les de perdre si no ens organitzem per plantar cara col·lectivament als abusos dels poderosos. Unides, en canvi, som molt més fortes.

PROU MUNTATGES POLICIALS

LLUITAR PEL DRET A L’HABITATGE NO POT SER UN DELICTE

El BBVA vol desnonar a la Montse i al Manel.

Avui estem al BBVA de Sant Quirze exigint que es pari el desnonament del Manel i la Montse  i reclamant que se’ls hi concedeixi un lloguer social. 

El Manel i la Montse, lluitadors veterans de la PAHC Sabadell (els coneixereu pel documental ‘La Granja del Pas’ de Silvia Munt), van ser desnonats de la casa on havien viscut durant anys. En el context d’una crisi econòmica, que com sabeu va castigar sobretot la classe treballadora i va dur com a conseqüència una gran onada de desnonaments, el Manel i la Montse, aturats i sense recursos, no van poder afrontar el pagament de la seva hipoteca, i després d’un fort assetjament per part de BBVA, van veure’s obligats a abandonar casa seva. Tot i que el banc els va assegurar que necessitava la finca per al seu ús, la casa va romandre buida durant 4 anys. Desesperats, els afectats van decidir okupar el que havia sigut la casa seva, per a poder tenir un sostre on poder dormir. Van haver d’arreglar-la ja que estava totalment abandonada i destrossada. 7 mesos més tard, l’entitat financera en qüestió els va demandar per l’okupació, per la qual van anar a judici. En aquest, s’acorda verbalment amb el banc que es pararia l’assetjament, i que ells dos es podien quedar a casa seva, acollint-se a la llei de 2a oportunitat. 

Ara, en un context en que les entitats financeres intenten recuperar i reafirmar el seu poder, BBVA torna a reprendre l’assetjament contra la família del Manel  i la Montse, amb una nova ordre de desallotjament pel 21 de Març. 

En perspectiva d’una recuperació del mercat immobiliari, els bancs, les entitats financeres i els grans tenidors tornen a l’atac contra les més vulnerables, la classe treballadora, desposseïda de recursos, en un intent de prendre’ns el que un dia vam recuperar legítimament, les nostres cases, les nostres llars, per a poder tenir altre cop immobles buits a mercè de l’especulació.

El cas del Manel i la Montse n’és un exemple, entre molts d’altres, que els desnonaments continuen, que les afectades segueixen en la permanent incertesa de no tenir un sostre on viure tranquil·les. La PAHC Sabadell no abandonem els carrers, i seguim denunciant la precarietat a la que ens condemna aquest sistema capitalista sense escrúpols.

El Manel i la Montse seguiran a casa seva, i no sortirem de la sucursal de BBVA fins a tenir un compromís escrit d’un lloguer social.

#SiEsPot #ManeliMontseEsQueden

Carta de ALFON a la PAHC de Sabadell

Carta de l’Alfon en resposta a la que li vam enviar des de la PAHC de Sabadell: De la Granja del Pas a Soto del Real: carta de la PAHC de Sabadell a Alfon (pdf)

Prisión de Navalcarnero, 11/09/2016

Por fin me siento a escribir estas letras.

Hace ya meses que recibí vuestra esperanzadora carta. Fue sin duda un soplo de aire fresco para mí. Imaginar esa masa de seres humanos organizándose cada semana para ponerle rostro a la dignidad, plantando cara a la perversa especulación de la apología del dinero y sus brutales y codiciosos representantes es una fuente de inspiración inmensurable para todos y todas aquellas que hemos entregado nuestras vidas a la causa de lo común.

A este lado del muro la realidad tiene su propia dimensión. En dicha dimensión los actos de solidaridad y humanismo adquieren una proporción enorme, pues entre barrotes la hostilidad, o la falta de respeto a la propia vida hacen que esos actos que llevais a cabo en la Plataforma se perciban y valoren con una fuerza que es solamente equiparable al ejemplo que representan.

No pude contestaros antes ya que no fue hasta hace poco más de dos meses cuando me quitaron el FIES, así que he pasado el verano contestando a familiares, amigos y solidarios y solidarias como vosotras que me habéis hecho muy sencillo resistir, haciendo que en ningún momento me sienta desamparado, a pesar de sus esfuerzos.

Son muchos los compañeros y compañeras que están bajo las garras de su “institución penitenciaria”. A veces acusados de forma falsa y otras sometiéndolas a la implacable venganza del Estado por haberse plantado ante éste. En todos los casos el motor que nos mantiene fuertes y erguidos, que nos impulsa a continuar preparándonos con la lectura y el estudio; a no dejar de sonreír y a sentir que no hay nada que merezca mas la pena que la lucha por la transformación social, es el ser conscientes de que en las calles se continua dando la batalla desde los más diversos sectores de la ciudadanía  que representan a esa mayoría social que compone la clase obrera.

De corazón os agradezco vuestra solidaridad. Tan solo espero poder devolveros parte de la fuerza que transmitís y aportar mi granito de arena en la ejemplar y necesaria lucha que representa la PAH.

¡Venceremos!

BxwkhEFCIAAoCcv.jpg_large